dissabte, 26 de maig del 2012

Grans Cançons Desconegudes (IV)

'Turn It Again' de Red Hot Chilli Peppers



Dins l'arsenal de cançons que els Red Hot Chilli Peppers varen incloure als dos CDs de l'Stadium Arcadium (2006), probablement 'Dani California' és la millor. Però dins aquest mar de melodies hi havia d'haver més joies. I efectivament.Vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada entrant a una tenda de discos de l'aeroport de Màlaga quan ja sonava per la meitat, just abans del solo final. El meu sentit musical em va alertar d'una possible masterpiece i vaig investigar quina era la cançó (qui diu investigar diu demanar-li al dependent de la tenda).

Començant per l'aspecte negatiu de la cançó, he de dir que l'estrofa no m'acaba de convèncer, suposo que perquè és el més funk de tot. En qualsevol cas, el contrast potencia la tornada, que fa una harmonia perfecta entre les veus de l'Anthony Kiedis i el riff virtuosíssim del John Frusciante. Precisament el Frusciante és l'amo d'aquesta cançó, marcant la pauta des del principi, però agafant cos poc a poc fins que arriba el moment clímax. Com el trobo a faltar als actuals RHCP.

El solo que comença a partir del minut 4:16 és una autèntica masturbació guitarrística. Diria que és una orgia, però és que les fins a cinc línies de guitarra (casi ná) que hi arriba a haver al final de la cançó les ha fet totes el John. Ell sol, amb dos collons. Lamentablement això la fa impossible de tocar en directe. A veure qui és el guapo que reuneix quatre guitarristes tan virtuosos com el Frusciante...

2 comentaris:

  1. Doncs sí que hi ha certes perles en el doble àlbum que ens van portar al 2006. Vaig sentir la mateixa sensació al concert, on vaig anar sense haver escoltat més que el hit del moment, com ja comentaves, Dani California. La resta de cançons les vaig descobrir al concert a la ciutat comtal, i l'experiència va ser inolvidable. Gaudeixes increïblement les peces musicals si intentes apreciar totes les notes, les melodies, les línies de Frusciante així com les de Flea. Podries comentar, un dia d'aquests, el paper d'aquest darrer en l'àlbum, que sembla que passa desaperçabut, però amb una intro com la de Torture Me crec que mereix una certa menció :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona idea lo del darrer àlbum. De fet, hi ha molts detalls que demostren l'important que era el factor Frusciante, però tot i així els RHCP tenen el seu rollete encara...

      Elimina